El dia que vam sortir de Cienfuegos cap a Trinidad, la nostra amfitriona no va poder acomiadar-se de nosaltres. Ens havia preparat un suc refrescant, havíem esmorzat, havíem parlat una estona; però es va disculpar i va sortir corrent. Havia de rellevar el seu marit, que havia matinat molt aquell dia per fer fila en la botiga d’electrodomèstics. L’única que tenia ventiladors. I ella volia regalar-li’n un a la seva mare pel seu aniversari.
De no haver-nos allotjat a cases particulars durant el nostre viatge a Cuba no hauríem conegut la història del dia a dia, ni hauríem pogut fer-nos una idea clara de com és viure a Cuba.
Com és allotjar-se en una casa particular a Cuba?
A Trinidad, als carrers de l’Havana Vella, a Cienfuegos, Santiago… A Cuba pots trobar allotjaments particulars a pràcticament qualsevol població, senyalitzats amb el seu corresponent cartell de “arrendador de divisas”. De fet, una gran part dels quatre milions de visitants que van arribar a la illa el 2018 van optar per aquest tipus d’allotjament. En concret, fonts del Ministeri de Turisme de Cuba parlen que el 25% dels visitants estrangers que arriben a la destinació del Carib s’allotgen ja en allotjaments del sector privat.
Aquesta modalitat d’allotjament no és només una manera original de dormir a Cuba o de viatjar per tota l’illa coneixent gent. A més, és una forma de fer turisme responsable. T’expliquem una mica més en què consisteix.
No et preocupis si arribes a Cuba sense haver seleccionat abans el teu allotjament. El dia que sortim de Cienfuegos, la senyora amb la qual ens havíem allotjat ens va recomanar un lloc d’un conegut a Trinidad. I, així, vam anar encadenant allotjament rer allotjament. Potser l’única recomanació en aquest sentit és tenir contractat amb temps el teu allotjament a l’Havana. La ciutat és gran, molt dinàmica, i et resultarà difícil donar amb un bon allotjament si t’aventures pels seus carrers sense un pla definit.
A la resta de l’ illa, pots deixar-te portar pel boca a boca o, si ho prefereixes, també pots fer una cerca quan arribis a la teva destinació. Els allotjaments oficials està ben senyalitzats i els propietaris, si tenen espai disponible, no dubtaran a ensenyar-te l’habitació. Ofertes no te’n faltaran: segons dades del Mintur, el 2016 ja hi havia 16.000 allotjaments d’aquest tipus.
Acostumen a ser habitatges de famílies cubanes amb habitacions que no usen i que troben d’aquesta forma una font d’ingressos alternativa. Donada l’especial situació que es viu a Cuba, no esperis uns amenities complets amb xampú, gel, crema de cos, toallitas o colònies vàries. Hi haurà una pastilla de sabó i paper higiènic; el que necessitis de més, porta-ho de casa (a més, sempre podràs deixar el que et sobri a algú que ho necessiti). Els àpats i/o els menjars, com l’esmorzar o el sopar, sol negociar-se apart.
Una vegada que acordis allotjar-te a l’habitació, hauràs de mostrar el teu passaport perquè puguin anotar-te en el llibre de registres que hi ha a cada casa. És alguna cosa totalment obligatòria, ja que aquests tipus d’allotjament estan fiscalitzats pel Govern. Per descomptat, es paga amb CUC, que és la moneda convertible.
L’oferta s’ha estandarditzat des que el Govern cubà va reconèixer els allotjaments a cases particulars. I avui pots trobar des de l’habitació confortable amb el mínim a apartaments de disseny. Sempre tindràs la teva pròpia clau per arribar i sortir quan vulguis. I no només és la variada tipologia d’allotjaments, també, i sobretot, hi ha diversitat d’amfitrions; més o menys extrovertits, però generalment els agrada petar la xerrada amb el viatger.
Si no, sempre hi haurà un familiar a mà que vulgui acostar-se a parlar amb tu. L’última nit a Palma Rossa, després de passar uns dies a Cayo Levisa, la neboda de 13 anys de la nostra amfitriona es va acostar, una mica avergonyida al principi, a parlar amb nosaltres. Va acabar explicant-nos els seus plans de futur: què volia ser de gran, l’excursió a la platja que faria amb la guagua la següent setmana, etc. Ens va ensenyar els crancs del jardí i ens va parlar sobre on vivia. Estava amb la seva àvia uns dies i resulta que nosaltres vam ser un entreteniment inesperat per a ella. Imagineu viure una trobada així, per exemple, amb el recepcionista d’un hotel d’un resort?
