Un Machu Picchu més sostenible

Home / Destinacions Nadiu / Perú / Un Machu Picchu més sostenible

Ens trobem als Andes peruans. És 24 de juliol de 1911. Tres aventurers escalen com poden un vessant gairebé vertical. A sota, el riu Urubamba i la Vall Sagrada. Un dels homes és Hiram Bingham, professor d’Història de Llatinoamèrica en Yale, i està a punt d’arribar a un lloc espectacular: Machu Picchu. “Era com un somni inversemblant”, va escriure temps després.

Machu-Picchu

Machu Picchu. Foto: cinedrone(tv)

Molt més a Machu Picchu

Des de llavors, milers de viatgers acudeixen al famós jaciment arqueològic, el més gran llegat dels inques i avui Patrimoni de la Humanitat. Però, és possible fer turisme sostenible a Machu Picchu?

Els inques, que veneraven a la “Paccha Mama” (Mare Terra), van trobar a la Vall d’ Urubamba un paradís fèrtil, capaç de proveir de blat de moro a gran part dels territoris de l’Imperi. La vall, centre de l’univers inca, és un paisatge de turons, cingles i flora exuberant, dotat d’un caràcter sagrat que encara avui dia continua seduint als viatgers de tot el món. En alguns trams, el riu Urubamba passa encaixonat entre les altes parets muntanyenques completament cobertes de boscos nuvolosos. La Vall d’Urubamba (o Vall Sagrat) està dins del Santuari Històric de Machu Picchu, una àrea protegida de Perú que suma més de 35 mil hectàrees i que inclou el lloc arqueològic de Machu Picchu.

Els principals nuclis de població a la Vall d’Urubamba són Pisac i Ollantaytambo. A aquest últim s’hi arriba seguint la carretera des de Cuzco. Precisament, és des d’Ollantaytambo d’on surt el tren cap a Machu Picchu, per la qual cosa molts viatgers amb prou feines s’hi fixen en el lloc. Però caldria parar-hi més atenció: és l’única ciutat inca viva. Pràcticament es conserva intacta, i els seus habitatges funcionen encara com a llar dels descendents dels antics inques. El disseny urbanístic inca, amb els seus carrerons, la llum a la tarda i l’ambient rural fan del lloc un dels pobles més bonics del Perú.

Tren-Valle-Sagrado Perú Machu Picchu

Tren de la Vall Sagrada. Foto: Belmond

Ollantaytambo va ser la residència de la noblesa, centre cerimonial i ubicació del fort de Manco Inca Yupanqui, el líder de la resistència inca contra els conqueridors espanyols. Encara avui es poden visitar les ruïnes de la que fou la fortalesa defensiva més gran de l’imperi inca.

De camí a Machu Picchu

Des de Ollantaytambo surten tots els camins a Machu Picchu, amb parada prèvia a Aguas Calientes. Arribar al jaciment arqueològic és una les coses que es recorden tota la vida. Encara tenen vigència les paraules que digué Hiram Bingham en recordar la primera vegada que va veure el jaciment: “aquell somni inversemblant” que li semblava tan sorprenent. Per això mateix, Aguas Calientes és només un lloc de pas.

Ollantaytambo, Perú

Ollantaytambo. Foto: Daniel Muñoz

I és que no es pot ser una altra cosa quan el camí porta cap a Machu Picchu. La carretera que ascendeix fins al jaciment arqueològic neix al poble d’Aguas Calientes, on només s’hi pot accedir amb tren. L’absència de carretera és intencional com a mesura per controlar la quantitat de viatgers que arriben a la zona. Tanmateix, res ha impedit que Aguas Calientes creixi desordenadament a cop d’hotels, restaurants i comerços que venen rutes i experiències turístiques. Arribis de la forma que arribis, et trobaràs un poble sense cap mena d’encant: Hi ha més hotels per metre quadrat que a qualsevol altra part del Perú.

Una de les formes que tenim de contribuir positivament a les comunitats i al desenvolupament sostenible dels ecosistemes ocupats és visitar els projectes de conservació de flora i fauna. Amb Nadiu podràs viatjar al Perú de forma responsable.

Però, per què dormir a Aguas Calientes quan pots fer-ho en un jardí paradisíac? A la Vall Sagrada també és possible un altre tipus de turisme: un que ens procuri conèixer el lloc i participar de l’entorn. És el que ens permet un lloc com els Jardins de Mandor (uns 40 minuts caminant des d’Aguas Calientes), una reserva ecològica i sostenible plena de magnífics jardins que alberguen molts dels ecosistemes protegits per l’àrea del Santuari Històric de Machu Picchu.

Si caminem en silenci, i a segons quines hores del dia, en aquest bosc nuvolós podrem observar des d’algun dels miradors aus com el Rellotger andí al bellíssim Gallet de les roques, als frenètics colibrís, o gaudir de l’estrany cant metàl·lic de les oropèndoles. El camí habilitat dels jardins ens mostrarà els secrets de l’arbre de la quina, de les bromelàcies i heliconàcies, del plàtan i de les pinyes i ens sorprendrà amb les diferents i precioses orquídies que creixen arreu.

Heliconia

Heliconiàcia. Foto: Daniel Muñoz

Hi ha també una plaça cerimonial que demostra que part de la cultura inca es conserva encara avui a la població. I, si tens calor, podràs escollir algunes de les basses condicionades per banyar-te al riu Mandor. Només aleshores estarem preparats per gaudir de l’espectacle de veure la silueta del Huayna Picchu elevar-se sobre l’antiga i misteriosa ciutat de Machu Picchu.

Encara avui els misteris sobre Machu Picchu són molts i les certeses, escasses. Sabem que els inques ho van construir al voltant de l’any 1450 i que va ser abandonat cent anys després, amb la conquesta espanyola. És poc, però l’important de viatjar a Machu Picchu és apreciar l’estil de vida de la civilització inca, encara present en la població indígena de llocs com Ollantaytambo, i gaudir del medi ambient d’una forma sostenible com als Jardins de Mandor.

Leave a Comment