Resulta que quan es viatja a les ciutats, a més de vista cal posar-hi oïda: mirar; però sobretot, escoltar. I per escoltar bé cal viatjar sense presses, tenir paciència, evitar els llocs comuns que sonen tots igual. Almenys, això és el que ens ensenya Sergi Bellver en “Variaciones sobre Budapest” (Ed. La Línia de l’Horitzó).
En el seu viatge a Hongria, Sergi Bellver ens porta a conèixer Budapest. Ell és escriptor, i tot escriptor busca escriure, trobar-se amb la seva creativitat, amb el fluir de l’escriptura. El seu viatge va funcionar i ara el seu llibre ens funciona a nosaltres com una personal guia de Budapest, en la què llegim la ciutat en clau harmònica.
Conèixer la ciutat de Budapest
La Capital d’Hongria, malgrat el seu rellevant paper en la història com a segona ciutat de l’Imperi austrohongarès, és una de les grans desconegudes d’Europa. Segur que, si com Sergi Bellever, ens preguntéssim per allò que ens ve al cap quan pensem en Budapest, ens sorprendria comprovar que són ben poques coses. Els més futbolers diran que Puskas i Kubala, els més melòmans, Béla Bartók, i els més literaris, tal vegada, parlin del Danubio de Claudio Magris. Així és com l’autor arriba a Budapest, esperant-li la promesa del descobriment personal. I ho fa donant-se un dels majors luxes del viatger: la lentitud.
Sergi Bellver juga a ser un veí més, viu durant tres mesos a la capital hongaresa, en un petit pis típic de l’era socialista que li presten. El veiem escriure cada dia a la cuina d’aquest pis i després sortir a recórrer els carrers de Budapest: “Un s’aventura a pensar que la música és el primer idioma en el qual Budapest respon a les preguntes del viatger o, almenys, el que articula aquest cor de veus que ressona en el meu cap conforme vaig descobrint a poc a poc la ciutat”. L’habitatge que li deixen per a la seva estada està al districte d’ Óbuda (districte III). L’ acompanyem en la seva arribada, de nit, creuant el Pont de la Cadenes, el més cèlebre de Budapest, avançant cap a l’edifici del Parlament, a la rivera del Danubi o, millor, el Duna, que així coneixen els hongaresos el seu tram de riu.
Óbuda és el barri més antic de Budapest. Aquí hi trobem els primers orígens de la ciutat. Quan passegem entre els enormes i quadrats edificis de formigó gris de l’època socialista, ens costa imaginar que va ser aquí, precisament, on els romans van fundar Aquincum. El seu nom, de “aqua”, feia referència a les aigües termals, famoses de la zona. Si parem atenció, hi ha ruïnes disseminades per tot el barri que ho testifiquen.
Per descomptat, a prop està l’illa de Óbuda que, a la tardor, es troba “pacífica i solitària”, diu Sergi Bellver; però que a l’estiu rep els joves de la ciutat quan, entre l’arbratge de la illa de Óbuda, se celebra el Sziget Fesztival, amb un cartell de grups i músics de l’escena musical internacional.
Budapest és una ciutat d’intensa història: romana, renaixentista, otomana, austrohongaresa, socialista, revolucionària. Això es nota quan s’hi passeja amb atenció. Així descriu Sergi Bellver la sensació que li deixa els testimoniatges del pas de la història a la ciutat: “En pocs països com Hongria i en poques ciutats com Budapest un sent les cicatrius –de vegades mudes i de vegades eloqüents, segons decideixi llegir-les i interpretar-les– de la Història”.
Hi ha diversos miradors sobre la ciutat de Budapest. Segurament sigui el del Castell de Buda el més famós, atès que la seva ubicació a dalt del pujol és privilegiada. Però també, des de la Torre de la Basílica de Sant Esteve i, de nit, des del Pont de les Cadenes, amb el Parlament il·luminat, hi ha belles vistes de Budapest. El Bastió dels Pescadors, una bella terrassa d’estil neogòtic molt propera a l’Església de Maties, ofereix una de les vistes panoràmiques que Sergi Bellver destaca en el seu llibre Variaciones sobre Budapest, especialment, “si apareix il·luminada mentre cau la nit sobre el Danubi”.
No farà falta pujar-nos als tramvies a l’atzar per perdre’ns per la ciutat i conèixer-la mentre desfem el camí com fa Sergi Bellver durant la seva llarga estada; però sí haurem de prendre el tramvia per anar d’aquí a allà. Els tramvies són una forma ideal de conèixer Budapest. Per exemple, prenguem el tramvia de la línia 2, el que recorre la riba aquest del Danubi i que fa parades a llocs tan turístics com el Pont de les Cadenes, la primera obra d’enginyeria que va unir les ribes del Danubio de forma permanent, el Mercat Central, que inaugurat a la fi del segle XIX és el mercat cobert més gran de la ciutat, o el Parlament, que és amb la seva cúpula i agulles de les torres l’edifici més famós de Budapest.
Mentre llegim les pàgines de Variaciones sobre Budapest, contemplem alguns d’aquests llocs que s’han de veure a Budapest, com el bulevard de Sant Esteve, o l’edifici de l’Òpera i “la seva singular estació de metro”, Gellért, on la ciutat, destaca l’autor, “exhibeix diverses de les seves millors cartes”, com l’hotel de bell estil art nouveau i el seu balneari, el pujol de la Ciutadella o el pont de la Llibertat, “el més bell i elegant de tota la ciutat”.
Sens dubte, aquest recorregut especial de Sergi Bellver per Budapest està ple de vivències. I no són per cas els viatges més importants la suma de les vivències en les quals ens submergeix?
